What's Up! Com vas de Salut Mental?

1. INTRODUCCIÓ 

Quan parlem de salut no solament hem de tractar la salut física, sinó que també hem de fer referència a la salut mental.

La salut mental és una part indispensable i indissociable de l’ésser humà i, juntament amb la salut física, és clau per al nostre benestar i per poder assolir una bona qualitat de vida.

Així, el projecte que teniu a les mans va adreçat a aquells centres educatius veritablement implicats en la salut i que l’entenen des de tota la seva dimensió: centres que no tenen només en compte la salut física, sinó que reconeixen la salut mental com un àmbit essencial en la nostra vida; per tant, cal conèixer la salut mental, cal cuidar-la i sobretot se n’ha de parlar.

Només d’aquesta manera aconseguirem vèncer els tabús i les reticències creades al voltant del nostre benestar emocional i mental. Tabús que, culturalment i al llarg del temps, han anat derivant en diversos prejudicis i estigmes entorn de la salut mental.

Treballem contra l’estigma. Parlem de salut mental.

 

La salut mental, què és?

La salut mental és present en totes les vessants de la nostra vida: família, amics, feina, estudis, lleure..., i hi influeixen factors biològics, socials i psicològics. Es pot considerar com un continu dinàmic i canviant per on ens anem movent i que es va adaptant a les situacions. Entra dins de la normalitat moure’ns, en certs moments, en un malestar més o menys lleu. Hem de ser conscients de fins a quin punt som capaços de resoldre aquest malestar amb els nostres propis recursos per poder demanar ajuda a temps.

Però, malauradament, ens trobem que tant en adults com en joves hi ha un baix coneixement i reconeixement de la importància de la salut mental.

Tradicionalment, la salut mental sempre ha estat tractada des d’un punt de vista negatiu fins al punt d’etiquetar i estigmatitzar les persones que patien qualsevol tipus de problema. S’ha caigut en l’error de parlar de salut mental només per referir-nos a malalties o trastorns, se n’ha fomentat una visió negativa, desconeixement i, de manera molt palpable, prejudicis. S’ha obviat el tractament de la salut mental des de les emocions i els sentiments, des del benestar.

Però la salut mental és tot el contrari als estigmes i els prejudicis: la salut mental forma part del nostre jo com una part imprescindible i clau per assegurar el nostre benestar.

 

En quina situació ens trobem?

Els problemes de salut mental tenen una alta prevalença en la societat actual. Segons dades de l’ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya) al 2014, un 16,6% de la població de 15 anys o més tenia o havia tingut un problema de salut mental. Si fixem la mirada en el nostre alumnat, trobarem dades que asseguren que un 20 % dels joves tenen un problema de salut mental, la qual cosa suposa aproximadament 6 alumnes per aula.

No només això. A més, sabem que el 50 % dels problemes de salut mental sorgeixen abans dels 14 anys i que, com abans es faci el diagnòstic, millor pronòstic de recuperació hi haurà.

Tot i això, la «invisibilitat» de la seva simptomatologia davant de la visibilitat de les malalties físiques fa que, tradicionalment, la societat no hagi atorgat la mateixa importància ni atenció que a les malalties físiques.

Aquesta por del què diran, de ser jutjat i estigmatitzat s’ha traslladat als joves que, en desconèixer la importància de la salut mental, davant d’aquesta situació amaguen el seu problema de salut i arriben tard ( o no arriben ) als serveis d’atenció especialitzats.

Com a conseqüència d’aquesta falta d’atenció mèdica i tractament, el problema de salut mental minva la qualitat de vida d’aquests joves fins al punt que...

... baixa el seu rendiment escolar.

... condiciona les seves relacions socials.

... es fa crònica la situació.

... i, en casos extrems, pot arribar al suïcidi. No hem d’oblidar que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves catalans d’entre 20 i 35 anys.

 

L’impacte de l’estigma en joves

Durant l’adolescència, els joves es troben en una etapa de continus canvis en tots els àmbits: físic, mental, entorn... És un moment complicat on han de fer front a molts reptes i molt diversos i on, a més, se’ls demana que, per primera vegada i amb els seus recursos, gestionin aquests canvis amb èxit.

L’escenari amb el qual es troben és realment complicat: en pocs moments vitals de la nostra vida, ens tornarem a trobar amb aquesta onada de canvis personals i pressió de l’entorn. Si a això afegim un altre factor d’estrès, com pot ser un problema de salut mental, tenim com a resultat una situació complicada i difícil de gestionar per part d’aquests joves.

L’estigma en salut mental no és res nou. Durant segles, les persones que patien qualsevol problema de salut mental eren tractades d’estranyes, histèriques o fins i tot de bruixes i bruixots.

Des d’aquells temps, l’ideari social envers els problemes de salut mental no ha evolucionat gaire: sempre ha anat de la mà de la violència, la inestabilitat, la por... i, malauradament, avui encara es mantenen els prejudicis a través del vocabulari, el cinema, les dites i, sobretot, els mitjans de comunicació.

Aquest estigma cap a les persones que pateixen un problema de salut mental té un gran impacte en la vida dels joves: l’exclusió, la discriminació i el rebuig de què són víctimes afecten la seva recuperació molt més que no pas la mateixa malaltia. L’estigma afecta totes les vessants de la seva quotidianitat –família, amics, relacions de parella, àmbit laboral, estudis...– i incideix molt directament en la seva qualitat de vida.

Tot aquest procés de violència silenciosa provoca que la persona que pateix un problema de salut mental tingui dificultats per normalitzar la seva situació, redueixi la seva autoestima i, finalment, s’autoestigmatitzi, ja que al final interioritza els estigmes imposats com a certs i s’autoexclou de la societat.

Quan mirem l’impacte que té l’estigma en els joves que pateixen algun tipus de problema de salut mental, ens trobem amb xifres alarmants.

Així, segons un estudi(Time to change. Anglaterra, 2012.) elaborat entre joves que han tingut problemes de salut mental...

o A l’institut:

 

  • El 70 % ha estat discriminat per part dels seus companys.
  • El 40 % ha tingut reaccions negatives per part del professorat.
  • El 40 % ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia.

 

o Relacions:

 

  • El 45 % ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles.
  • El 54 % ha deixat d’anar amb els amics.
  • El 47 % han deixat de sortir a comprar o fer coses.
  • El 40 % ha deixat de tenir parella.

 

I el que és més greu: per por del què diran i de la posterior estigmatització, el 43 % dels joves amb problemes de salut mental no demanen ajuda quan ho necessiten.

 

Per què un projecte de salut mental a 3r d’ESO?

Com hem comentat, l’impacte dels problemes de salut mental en joves és prou important per treballar-hi com abans millor. Així doncs, hi ha diverses raons que justifiquen el treball de la salut mental a aquesta edat:

- Incidència. El 20 % dels joves té o tindrà un problema de salut mental i el 50 % de problemes sorgiran abans dels 15 anys.

- Actituds i valors. Els comportaments, les creences i les actituds es formen i es consoliden durant aquesta etapa vital. Amb aquest projecte, volem prevenir actituds negatives basades en prejudicis formant els joves des de dues vessants: d’una banda, la vessant humanista basada en els valors de la comprensió, el raonament i l’empatia; de l’altra, el pensament crític, propi i racional lliure de prejudicis i estereotips.

- Adolescència. L’adolescència entesa com a període vital de canvis i aprenentatges en què, en el cas dels joves amb problemes de salut mental, s’afegeix un factor més d’estrès. Una situació, doncs, que és difícil de gestionar amb els recursos que tenen a la mà.

- Entorn. No solament hem de tenir en compte aquesta edat segons els canvis, sinó que també hem de tenir en compte la importància dels parells i l’entorn, el què diran. La capacitat de ser feliç no té només relació amb la meva capacitat personal de com gestiono els recursos, els meus valors..., també va molt lligat al meu entorn i a la societat en què visc. La qualitat de vida, la meva felicitat, està vinculada al context on em moc.

- Estigma i autoestigma. Per últim i com a destacable, l’objectiu final d’aquest projecte és la lluita contra l’estigma en salut mental. Volem que els adolescents puguin parlar de salut mental sense vergonya i sense por de ser jutjats o etiquetats. Perquè tots tenim salut mental.

 

2. OBJECTIUS

L’objectiu general del projecte «What’s up! Com vas de salut mental?» és:

Sensibilitzar els joves sobre l’estigma dels problemes de salut mental.

Responent a la pregunta de com assolirem aquest objectiu general, ens marquem els següents objectius específics:

 

  • Millorar el coneixement dels joves en salut mental.
  • Apoderar els joves per poder parlar lliurement sobre salut mental.
  • Promoure l’esperit crític dels joves per identificar i reconèixer situacions d’estigma i discriminació cap a tot allò que envolti la salut mental.
  • Ajudar a crear un entorn més obert i disposat a escoltar, entendre i parlar de qualsevol tema relacionat amb salut mental.

 

Així doncs, el principal objectiu del projecte és donar als alumnes de 3rESO l'oportunitat de reconèixer l’existència de la salut mental i la seva importància. A partir d’aquí, de mica en mica aconseguirem construir un espai on parlar-ne obertament sense por a ser jutjats, discriminats i/o ser víctimes de burles.

 

Per més informació:

https://obertament.org/ca


Vincles d'interès


També et pot interessar...